Ni capitalisme ni estats, autogestió i solidaritat!

Un cop més veiem com el poble català pateix l’opressió i l’explotació de l’estat i les seves elits dominants. Ens volen fer creure que l’opressió que patim per part dels estats no té res a veure amb l’explotació diària i constant de la burgesia catalana. Doncs sabem que no és així, que la burgesia, sigui d’on sigui, sempre mira pel seu interès, intentant aprofundir en l’explotació de les classes més desfavorides. Per un costat, veiem com el govern espanyol, més a la dreta que mai, ataca directe i descaradament al poble, imposant les polítiques d’ajustos econòmics dictades pel poder neoliberal de la Unió Europea. A més, en un gir ultra catòlic, veiem com tornem als anys del dictador amb polítiques com les que neguen la capacitat de decisió de les dones sobre el seu propi cos. Tampoc oblidem els atacs que està patint la nostra llengua arreu dels territoris de parla catalana. La llengua és un símbol del nostre poble i de la nostra cultura i cap atac a ella pot ser menystingut. La imposició del castellà i el francès a través de les seves lleis, mitjans de comunicació i la pressió econòmica, no només és un atac contra nosaltres sinó que és l’intent dels estats de legitimar la seva opressió. Fent-nos creure que existeix una unitat nacional fictícia per tal de sustentar
l’estat i la estructura de control que representa.

Però a casa no es queden gens enrere. Buscant el benefici econòmic propi a qualsevol preu, inclús posant el territori en venta per fer macro- projectes urbanístics que suposen la destrucció de la Terra. Desprès de més de dos anys de retallades sembla que això no té fre. La sanitat i l’educació cada cop més precàries i en vies de convertir-se en béns de luxe. La repressió ha agafat unes dimensions que feia anys que no es veia. El departament d’interior planifica una dinàmica de por i alarma social per justificar la imposició d’un sistema policial, on la presencia de les forces repressives és desmesurada. Es reprimeix a la dissidència amb agressions, multes, presó i restringint les llibertats més elementals. Es evident que el Govern no vol que el poble es rebel·li contra el seu intent de sotmetre’ns a la misèria i per aconseguir-ho utilitzarà tot el que té al seu abast.

Per això quan aquells que ens fan la vida cada cop més difícil parlen d’independència, sabem que no parlen del mateix que nosaltres. Rebutgem qualsevol tipus d’unitat amb la burgesia i la patronal, doncs entenem que la independència d’una nació no és possible mentre es mantinguin les relacions de dependència i explotació entre aquells que tenen el poder i aquells que el pateixen. Mentre no ens alliberem de la dictadura del mercat que ens ofega no serem ni lliures ni independents.

Entenem la independència com l’alliberament total de les persones, trencant amb les cadenes que imposa el sistema capitalista, i on les relacions es basin en la igualtat, la justícia i la solidaritat. Rebutgem aquell “sobiranisme” que proposa la creació de nous estats, oblidant-se de la resta dels Països Catalans. La independència ha de ser total i real. Volem viure lliures de l’opressió de qualsevol tipus d’estat. Volem viure alliberats del capitalisme i de les relacions de poder que aquest ens imposa. No volem una nació de polítics i empresaris integrada en les estructures de poder del capitalisme internacional. Volem una Terra lliure, on puguem autogestionar l’economia, amb la solidaritat entre les persones com a motor de la
convivència entre els pobles i on cap autoritat faci a ningú estar per sobre de ningú.

Mort a l’estat i visca la Terra!